Era el sol
de primera vesprada,
era el sol vell d'un començament.
Jo recordava
París.
Jo somniava París,
tan desconegut i pròxim alhora.
Perquè jo mai no
havia estat a París.
Però estava profundament enamorat
d'aquella noia que
vaig conèixer a París.
No, jo mai no havia trepitjat
els carrers de
París.
Però el bes d'amor va fondre's
amb els sol gris i fred
que acostuma
envoltar
els enamorats de París.
Era el sol de primera vesprada,
era el sol d'un bell començament.
S.P.
2 comentaris:
PRECIOS SENSE PARAULES BESET
Ai, què generosa ets! Un bes.
Publica un comentari a l'entrada