dilluns, 8 d’abril del 2013

París


Era el sol de primera vesprada,
era el sol vell d'un començament.
Jo recordava París.
Jo somniava París,
tan desconegut i pròxim alhora.
Perquè jo mai no havia estat a París.
Però estava profundament enamorat
d'aquella noia que vaig conèixer a París.
No, jo mai no havia trepitjat
els carrers de París.
Però el bes d'amor va fondre's
amb els sol gris i fred
que acostuma envoltar
els enamorats de París.
Era el sol de primera vesprada,
era el sol d'un bell començament.

S.P.

2 comentaris:

Concha ha dit...

PRECIOS SENSE PARAULES BESET

Lapsus calami ha dit...

Ai, què generosa ets! Un bes.