Pel
carrer de dalt.
Pel
carrer de baix.
La
donzella perduda
esperava
asseguda.
De la
bellesa només
la
joventut tenia.
Els
llargs cabells,
la
pell adormida.
Encís
de parpelles
encara
amagades.
Llavis
d'enuig,
mirades
tancades.
Avinguda
amunt
avinguda
avall.
Esperava
mig trista
la
donzella indecisa.
Si
sabés la derrota
que
duu a les mans,
la
il·lusió devota
als
seus dits de demà.
Potser
fugiria la nit,
aquesta
nit maleïda
i els
dits que li escriuen
per
fugir de la vida.
Pels
camins del port.
Per
dreceres antigues.
Esperava
asseguda
la
donzella perduda.
De la
bellesa només
desig
de bes tenia.
A
l'espill del mar
hi
era Malenconia.
Però
ella mai no ha estat
pels
meus versos ni rimes.
Donzella
tota absent,
voltada
de tarongines.
Per
la ronda de baix.
Per
la ronda de dalt.
M'esperava,
donzella,
asseguda
l'absència.
T.T.
T.T.
2 comentaris:
Molt bonic el poema.Enhorabona i beset!!!
Gràcies, bonica. :) Un bes.
Publica un comentari a l'entrada