iucundum cum aetas florida ver ageret
Catulo, LXVIII, 16
Des que vaig
recuperar la teua imatge,
no passa un matí que no pose els meus ulls
sobre
els teus ulls, que no recolze els meus records
sobre el teu oblit.
Les
celles que jo vaig conèixer, ara són
només ombres dibuixades, i els teus
llavis,
l'indret on plegar el somni d'una vida
a les comissures.
Ja veig, i
tanmateix…
¿On és el lloc immarcescible,
el camí del somieig?
M.M.
2 comentaris:
Bona pel·lícula. Aquest lloc del qual parles no sé on s encontra però pareix molt humà, i en aquests temps ens falten més llocs com aquest. Bests!!!!
Sí, molt bona pel·li. Tampoc jo ho sé, és evident; però deu ser en un indret més proper del que pensem, entre el record i l'esperança. Un bes.
Publica un comentari a l'entrada