dimarts, 28 de febrer del 2012

Seguici


Tot i la meua edat, ben prop de la seixantena, m'ha estat impossible conciliar la son aquesta nit. Qui m'anava a dir que tornaria a veure'm en situació tan… com dir-ho… bé, deixem-ho córrer. Senzillament sóc un home gran, massa gran, que vol pactar un nou matrimoni.

Però sóc qui sóc, Domingo Escarlatti, l'italià que fins i tot signa en espanyol i pensa, més enllà dels pactes, com podrà seduir, si més no, els ulls joves d'una dona. Mai no em perdonaria rebre només pietat. Perquè aquest acte de commiseració és el verí que fa de l'orgull un seguit de mesquinesa.

Així, m'he investit a mi mateix d'un xic d'arrogància, la delicadesa d'aquest matí madrileny lluminós i amb aroma de violeta, i he mirat de compassar les meues passes amb la dignitat dels cavalls andalusos.

Jo he de ser el primer en creure'm l'epicentre del món, l'únic esdeveniment que paga la pena observar al llarg i ample del carrer Leganitos on és la meua casa. Vaig on l'Anastasia, a demanar-li en matrimoni o a pregar-li que perdone el meu atreviment, això ja no depèn només de mi.

I vull que la gent xiuxiuege al veure'm passar: mireu, per allí ve el mestre Escarlatti, caram!, quin goig que fa, ¿sentiu el ritme del seguici de sons que oferirà a la seua amada?, té l'esguard pagat dels corsers ben joves, la petjada elegant i captivadora dels de fina estampa, però la incertesa certa d'un temps que el supera…

No, aquest darrer pensament no. No vull ni sentir-lo al meu cap o tot aquest edifici de subtilesa trontollarà amb la desolació dels naips caiguts. Puc admetre el frec melancòlic que la vida deixa d'amagat baix el sol ingenu dels meus sentiments i il·lusions camí avall, però heu de permetre que la meua música anuncie a l'Anastasia la pròxima arribada del seguici més inversemblant que mai no haurà conegut: les melodies creuades i pures, alhora, d'un home enamorat.

D.S.

3 comentaris:

Concha ha dit...

preciós el post ,sense paraules.beset

Lapsus calami ha dit...

Gràcies, Concha. Scarlatti té molts cops amagats. Un bes.

Olga Xirinacs ha dit...

Em fa la impressió que prepares o potser ja tens una obra de la que no vull parlar per si vaig errada. La forma de presentar les proses m'ho fa pensar.
Per altra banda, he consultat el llibre per a mi tan útil: "Russian Houses", de Gaynor/Haavisto/Goldstein, i no hi he trobat l'estudi de Scriabin, llàstima. El vaig comprar a Sant Petersburg, i retrata de manera exhaustiva els habitatges, despatxos, estudis, cambres, etc. dels principals noms de la cultura russa: un refugi inesgotable per a l'esperit, en el detall, en la cura.
Sento admiració per l'esperit rus, grandiós, sensible, salvatge, profund. Ho he escrit en llibres diversos, l'última vegada a "Trens" (Òmicron), llibret que relata els meus viatges en tren. Músics i literats, i des de Solshenitzin fins a Grossman, ara, haurien de ser de lectura obligada.
No he pogut obrir el teu youtube: em van venir a portar un ordinador nou però no era el que jo necessitava i així vaig, fent el que puc. Però s'arreglarà.

Gràcies pels ànims.