dilluns, 31 de març del 2014

Tots els matins del món



iucundum cum aetas florida ver ageret
Catulo, LXVIII, 16

Des que vaig recuperar la teua imatge,
 no passa un matí que no pose els meus ulls
sobre els teus ulls, que no recolze els meus records
sobre el teu oblit.

Les celles que jo vaig conèixer, ara són
només ombres dibuixades, i els teus llavis,
l'indret on plegar el somni d'una vida
a les comissures.

Ja veig, i tanmateix…
¿On és el lloc immarcescible,
el camí del somieig?

M.M.