iucundum cum aetas florida ver ageret
Catulo, LXVIII, 16
Des que vaig
recuperar la teua imatge,
no passa un matí que no pose els meus ulls
sobre
els teus ulls, que no recolze els meus records
sobre el teu oblit.
Les
celles que jo vaig conèixer, ara són
només ombres dibuixades, i els teus
llavis,
l'indret on plegar el somni d'una vida
a les comissures.
Ja veig, i
tanmateix…
¿On és el lloc immarcescible,
el camí del somieig?
M.M.