diumenge, 27 de maig de 2012

El capvespre dels fanals


Recorreria tot el temps del món fins al fons de la nit.
Aquell on pleguen els lladres
i els assassins encara no ens llevem del llit.
Passejaria el capvespre dels fanals
amb la nostàlgia dels jocs al carrer,
la mare cridant-nos, la foscor encesa,
la llum de zinc travessant l'ànima de paper.
L'hora aquesta dels quioscs tancats i les voreres buides,
la ciutat silent, l'esclat aquell on tot va començar,
on els pares varen ajuntar els seus ventres
al recer d'una ginebra i dos glaçons de companyia.
Ara, el carrer m'acull al bressol d'una certesa,
i tot en ell em diu paraules d'amor clos:
posseeix-me als ulls, als núvols trencats,
al roig desfigurat d'uns llavis de bes incert.
Podria sentir-ho tot, però, com un rebuig.
¿Sabeu que fins i tot el carrer pot deixar-te al carrer?
Recorreria tota la nit del temps fins al fons del món.
Aquell on els assassins ens gitem
i els lladres encara no són dins el nostre cor. 

H.V. 

4 comentaris:

Concha ha dit...

preciós, bonic, molt bonic, res més enhorabona i besets.

Lapsus calami ha dit...

Moltes gràcies, Concha. Un bes molt fort.

Olga Xirinacs ha dit...

El poema i els blues entren de ple en les meves preferències. Ja vam gravar el CD "Grills de mandarina", amb el saxo tenor Xavier Pié, que escriu blues i interpreta altres tipus de jazz.
Per altra banda, Chaplin sempre com precursor de la sordidesa i de la tendresa alhora, expressa precisament un temps actual, en què hi ha més d'un banquer assassí.

Lapsus calami ha dit...

Tens raó Olga, el Chaplin va fer la crònica d'una mort anunciada del nostre temps al seu meravellós Monsieur Verdoux