dilluns, 31 de març de 2014

Tots els matins del món



iucundum cum aetas florida ver ageret
Catulo, LXVIII, 16

Des que vaig recuperar la teua imatge,
 no passa un matí que no pose els meus ulls
sobre els teus ulls, que no recolze els meus records
sobre el teu oblit.

Les celles que jo vaig conèixer, ara són
només ombres dibuixades, i els teus llavis,
l'indret on plegar el somni d'una vida
a les comissures.

Ja veig, i tanmateix…
¿On és el lloc immarcescible,
el camí del somieig?

M.M.

2 comentaris:

i*- La que canta con Lobos ha dit...

Bona pel·lícula. Aquest lloc del qual parles no sé on s encontra però pareix molt humà, i en aquests temps ens falten més llocs com aquest. Bests!!!!

Lapsus calami ha dit...

Sí, molt bona pel·li. Tampoc jo ho sé, és evident; però deu ser en un indret més proper del que pensem, entre el record i l'esperança. Un bes.