dissabte, 14 de gener de 2012

He conegut


He conegut una noia
que encara no he vist.
He conegut una donzella
que no sé qui és.
I tanmateix puc dir-vos,
si fa no fa, com hi és.
Té els seus cabells de lli,
i l'estranya facultat
de transformar la realitat
en un secundari teló de fons.
No puc dir-ne, però,
que tot siga bondat en ella.
Diu l'irriten d'allò més
les tecles ivorianes del meu piano,
que li cauen molt millor, sembla,
les fines negres de banús.
I que li agrada també d'allò més
posar-hi un espai,
si més no,
rere el darrer mot de la frase,
siga punt o coma
o punt i coma o dos punts,
tal com ací : .
Però que no veus -imagine dir-
la solitud del signe de puntuació?
No és sol -em respon-
només és lliure.
Que faça el que més li agrade.
Però, amor meu -sí, clar,
necessàriament sóc
el seu fletxat esclau de cor-
què més pot desitjar un punt
i final
que reposar al costat
de la paraula que el trobava
a faltar?
I me n'adone que ja sóc dins
del seu joc sense adonar-me,
del seu món
que mai no he conegut,
i l'accés al qual és flanquejat
per sumptuoses portes
orientals i daurades de lli
a les que hi arribes desprès
de pujar els cinc graons
no totalment equidistants
d'una escala universal
de sons de lli i d'or.
Tal i com si trepitjares
les primes tecles negres
del piano que ella tant s'estima.
I l'espero.
L'espero des que la vaig no conèixer,
al costat del camí per on sé
deurà passar d'ací no res,
o d'ací una vida
o d'ací fa ja més de mil segles.
Amb les seues passes desiguals,
comptant-les de cinc en cinc
al sambori encara no dibuixat
o esborrat a la fi per l'oblit del món.
He conegut demà
la noia dels cabells de lli.
I em duu la llum
d'un bes promès
des del segle vint-i-més.

C.D.

6 comentaris:

Concha ha dit...

Molt bonic el poema.la música preciosa.Enhorabona i beset.

Lapsus calami ha dit...

Gràcies, Concha. Un bes.

i*- La que canta con Lobos ha dit...

Molt precios tant la música com el poema. M'encanta!! Pareix que estigui front un cuadre de Sorolla o Monet...

Lapsus calami ha dit...

Gràcies, Siria, ets molt amable. Una abraçada.

GLÒRIA ha dit...

És molt bella aquesta peça de Débussy i el text, la poesia, li va a la mida.
Amb afecte!

Lapsus calami ha dit...

Debussy, de tant en tant, es deixava anar per la tendresa i ens regalava aquestes perles de pluie. Gràcies, una abraçada.