dimarts, 25 de juny de 2013

Donzella asseguda



Pel carrer de dalt.
Pel carrer de baix.
La donzella perduda
esperava asseguda.

De la bellesa només
la joventut tenia.
Els llargs cabells,
la pell adormida.

Encís de parpelles
encara amagades.
Llavis d'enuig,
mirades tancades.

Avinguda amunt
avinguda avall.
Esperava mig trista
la donzella indecisa.

Si sabés la derrota
que duu a les mans,
la il·lusió devota
als seus dits de demà.

Potser fugiria la nit,
aquesta nit maleïda
i els dits que li escriuen
per fugir de la vida.

Pels camins del port.
Per dreceres antigues.
Esperava asseguda
la donzella perduda.

De la bellesa només
desig de bes tenia.
A l'espill del mar
hi era Malenconia.

Però ella mai no ha estat
pels meus versos ni rimes.
Donzella tota absent,
voltada de tarongines.

Per la ronda de baix.
Per la ronda de dalt.
M'esperava, donzella,
asseguda l'absència.

T.T.

2 comentaris:

Concha ha dit...

Molt bonic el poema.Enhorabona i beset!!!

Lapsus calami ha dit...

Gràcies, bonica. :) Un bes.