El sol
cridava els seus grocs blanquinosos sobre les façanes de les cases, al rerefons
de les quals un fragment de cel ennegrit, gris com els records dels pecats,
posava el contracant d'una música que necessàriament duia un frec de tristesa,
una taca de greix, sobre la lluminosa melodia solar d'aquell matí que la Cupis,
encara ignorada com a tal per mi, va presentar als meus ulls la seua bellesa
cridanera sobre el rerefons d'unes pupiles de pecats grisos, un contrapunt en
aparença descuidat, la simple melodia de la cínica maldat amagada sota la
cel·lofana exquisida d'un esguard que amb la delicadesa que caracteritza la
malenconia impostada buscava, vaig pensar, la seducció del meu nebot, a
l'entrada de la casa del qual vàrem coincidir mentre ella baixava els graons
escassos del carruatge alçant la faldilla gruixuda del seu vestit per evitar-ne
la fallida dels peus i mirava, amb la ironia de qui sap el final de totes les
històries, al pobre vell que s'acostava pausadament al mateix lloc al que ella
entrava deixant caure el vestit sobre el pis mullat d'una pluja que encara no
s'havia pronunciat, però la humitat d'avançada de la qual havia polit el negre
grisenc de les lloses que conformaven el llindar de l'immoble, el tercer pis
del qual ocupava la vivenda on el meu nebot s'havia amagat fugint d'un passat
desconegut per mi, tot i la relació familiar, d'un passat que ara m'adonava es
reflectia, o millor, es corporificava en aquella dona tan jove, la mirada de la
qual tenia la saviesa de les ombres, dels núvols i l'eternitat del sol lliscant
ondulada sobre el mur vespertí que s'endinsava a les aigües del canal tal i com
la meua consciència ho feia al record enigmàtic de l'amor, sempre viu, sempre
al llindar del sol i la turmenta, de la melodia interrompuda.
J-Ph.R.
2 comentaris:
És evident que aquests personatges necessiten una mica de calor tant humana com ambiental. La música, com la majoria del barroc, tocada en tons menors encara fa venir més fred a l'ànima quan s'eleva en recintes de sostre alt, foscos.
Deu ser el sol que no acaba d'arrivar mai si la turmenta és al seu darrere, Olga. Gràcies per passar.
Publica un comentari a l'entrada