dissabte, 24 de març del 2012

Walking around


Sucede que me canso de ser hombre.
Sucede que entro en las sastrerías y en los cines
marchito, impenetrable, como un cisne de fieltro
navegando en un agua de origen y ceniza.
(Walking around, P. Neruda)

Han caigut els àngels. I al damunt de la nit
les ales de cendra besen amb la delicadesa del tauró.
Desposseïts del que mai no vàrem tindre sempre
hem cregut que la vida ens alliberaria de la mort.

Però els passadissos de la nit només són esquerdes dolces.
Rumia-t'ho, benvolguda, un poc abans de l'abraçada definitiva.
La música també pot arribar a ser alguna cosa tan definitiva
com les cantonades afilades i sagnants d'una illa desconeguda.

Els colps de destral que amaguen les ancestrals passions
dels amants aïllats i el desig rere la desolació explícita
de les siluetes impenetrables. Deixa la lucidesa al vers
i la seua interessada i darrera hermenèutica.

Que els sons penetren massa endins la veritat,
deuria ser prohibit. I la música condemnada
a només un lloc de confusió amable, una catifa
de ressons on llisquen els somnis perduts. Un ordre

irrevocable que ens ajudés a creure que l'horitzó existeix
i el seu camí és ple de botigues llamineres. Ara mateix,
la meua inconsistència té més a veure amb la brossa
dels carrers, que els continguts ritmes que la foscor envolta.

Han caigut els àngels. I al damunt de la nit, que busca morir
amb la delicadesa pròpia de les guineus amb ulls de muller,
una sotilesa arcàdica se'ns imposa: el trànsit xiuxiuejat
dels dies front al colp del ser o no ser. Perquè el que no sé,

a hores d'ara, la nit gruixuda de la ciutat encesa,
és si el veritable sentit de la vida no s'amaga
a l'esguard infantil que els ancians retroben
un poc abans d'oblidar definitivament el seu nom.

Th.M.

7 comentaris:

i*- La que canta con Lobos ha dit...

" I la música condemnada
a només un lloc de confusió amable, una catifa
de ressons on llisquen els somnis perduts. Un ordre irrevocable que ens ajudés a creure que l'horitzó existeix i el seu camí és ple de botigues llamineres." Impresionante. Y que decir de esos versos de Neruda, y de la música que los acompaña... (suspiro) Un beset!

Lapsus calami ha dit...

Muchas gracias, Siria. Residencia en la tierra, el libro de Neruda de donde saqué la cita, es portentoso. Para mí fue toda una revelación cuando lo leí por primera vez. Un beset.

Olga Xirinacs ha dit...

Busco, en el meu somieig, la nit vellutada per deixar-m'hi lliscar definitivament. També hi anirien bé els plomissols d'àngels tendres. Tot per fer companyia al moment que no acaba d'arribar mai.

Lapsus calami ha dit...

Olga, açò no és un comentari, és un luxe. Un regal, que només la intervenció d'un dels meus déus particulars, el Thelonious, pot explicar. Moltes gràcies, un petó.

Concha ha dit...

precios-precios de vegades ja saps sense paraules.beset

GLÒRIA ha dit...

Ens sorprens amb Neruda que sempre és sorprenent i després em quedo bucejant entre les teves paraules i la música.

Lapsus calami ha dit...

Concha, doncs.... Muass!

Glòria, que ho gaudeixes. Salutacions!