divendres, 15 de febrer de 2013

No creure


Ens vam besar furiosament,
com només besen els suïcides.
Ens vam mirar anònimament,
com només miren els morts.

Vas dir:
"aquest amor no en té de futur."
Vaig callar:
"l'amor mai no en té de futur."

Ens vam acomiadar delicadament,
com només acomiaden els morts.
Ens vam allunyar silenciosament,
com només allunyen els records.

Vas callar:
"aquest amor no en té de futur."
Vaig dir:
"l'amor mai no en té de futur."

Ch.P.

5 comentaris:

Concha ha dit...

precios!!!quan creiem que alguna cosa té futur no el té i quan pensem el alguna cosa sense futur dura tota la vida de vegades cal viure sense pensar massa a EL FUTUR.nhorabona i beset.

Helena Bonals ha dit...

Jo crec que sí que en té de futur, sense aquesta idea de perdurabilitat l'amor no crema.

Lapsus calami ha dit...

Concha, potser tens raó. El futur és el que té, que ningú no ho sap. Un bes.

Helena, abans d'ahir t'hagués dit que sí; ahir, que no; avui, no sé què dir...

Olga Xirinacs ha dit...

Qui estima i viu un amor sense futur, té un desert davant de la vida que li resta. Altra cosa és qui es deixa estimar: aquest no patirà d'absència.

Lapsus calami ha dit...

Però potser també viu el seu propi desert, no?