dissabte, 28 de juliol de 2012

Ich grolle nicht


Cuando amas, si reflexionas sobre este amor, tienes que partir de algo más elevado, más importante que la felicidad o la infelicidad, el pecado o la virtud, en su sentido general, o es mejor no reflexionar nada (A.P. Chejov)

Feia un mes, si més no, que esperava alguna paraula, una breu nota, algun senyal. Ella em va demanar la meua edició dels Lyrisches Intermezzo de Heine. I jo ho vaig prendre com a un apropament, com a una petició de cosa més íntima. Un primer pas. Però ja feia tres mesos que no donava senyals de vida.

No era el que es diu una dona bonica. De fet, el seu rostre ja havia experimentat la comèdia de la vida. Però l'encís de tot el que havia hagut de renunciar era encara al seu esguard. Va enviudar prou jove. Tenia una figura delicada. I ara, quan ella entrava a la maduresa, jo era un jove amb certa experiència. D'això, vaig pensar que era meua la responsabilitat de fer el segon pas.

Benvolguda Emma, perdone que li apresse. M'agradaria fer un cicle de lieder sobre els Lyrisches. Si a hores d'ara ja els ha llegit i gaudit, potser que em podria passar per casa seua? No vaig insistir-li a la nota que la meua comesa fos només recuperar el llibre; de fet, era el que menys m'importava. Però trobar-nos a casa seua, a soles, em produïa un efecte devastador des del punt de vista de les passions més soterrades.

Va passar una setmana. Jo no sabia què pensar. ¿Donava llargues a la cita per mirar de no posar-se en evidència? ¿Potser no li havia arribat la nota? ¿Devia renunciar al meu Heine? ¿Seria oportú un segon requeriment? ¿Potser s'havia ofès per la meua impaciència? ¿O ho havia fet per la meua llarga espera, tres mesos i dues setmanes?, el que indicaria que la meua passió no era tan insofrible, és clar. Sí, potser havia trigat massa a impacientar-me. I ella se n'adonava del que jo realment volia. Alguna cosa que no s'acoblava amb naturalitat al que ella perseguia.

Benvolgut Robert, vostè és qui deu perdonar-me. Sóc un desastre. He llegit les Lyrisches amb una constància gairebé malaltissa. Amb dedicació obsessiva. No els havia acabat per enèsima vegada, i ja tornava a començar-los. Quantes vegades me n'he recordat de vostè. D'una banda, em sabia molt greu demorar més i més la restitució d'aquest poemari al seu propietari, vostè. D'altra, però, ja no sabia a qui pertanyia el meu cor: ¿a Heine, per escriure aquests poemes irresistibles a qualsevol prevenció decorosa? ¿A vostè, per induir-me tal passió de lectura? ¿O als records sentimentals, tan esvaïts ja com són per culpa seua, i que fins ara només ells el dominaven? Demà mateix pot passar per casa i serà seu definitivament.

Dues frases començaren a donar voltes al meu cap: tan esvaïts ja com són per culpa seua -de qui, del llibre o de mi mateix?- i, serà seu definitivament -qui, el llibre o el seu propi cor?. Ah, com d'insegures són les passions. Una nit d'insomni m'esperava, però era ben poca cosa per als fruits de l'endemà.

I a l'endemà els fets varen precipitar-se. Només arribar, em va rebre la seua casera. Senyor Schumann, la senyora demana la dispense. Però de sobte s'ha presentat un vell amic, i ara no el pot atendre. Ací té el seu llibre i una nota. Vaja en déu. Em vaig quedar glaçat, tot i que estàvem "Im wunderschönen Monat Mai", al meravellós mes de maig, com deia el Heine. Vaig baixar els quatre graons de l'entrada totalment decebut i desolat. Vaig llegir la nota.

No n'és cert que amb el pas del temps qualsevol amor desaparega. No, l'amor vertader no desapareix, sinó que apareix amb el pas del temps. No de sobte, sinó a poc a poc comprens la felicitat de l'apropament a l'ésser estimat.(1) Robert, potser si troba el veritable amor arribe a comprendre'm algun dia. ¿Podrà perdonar-me?. Au revoir. Emma.

Parat al bell mig del camí de grava vaig girar-me sense pensar-m'ho. A la finestra del pis superior una cortina bressolava l'adéu. "Ich grolle nicht, und wenn das Herz auch bricht!": no guarde rancor, ni quan el meu cor se'm trenca, com deia el poeta.

R.S.

(1) És totalment sorprenent que el començament de la nota de l'Emma fins al lloc assenyalat, siga una transcripció gairebé literal d'un comentari de Txékhov citat per V.A. Posse a les seues Memòries sobre Txékhov

2 comentaris:

Concha ha dit...

m'encanta, el text i la música,enhorabona i beset!!!

Lapsus calami ha dit...

Moltes gràcies, Concha. Un bes.