dilluns, 16 de juliol de 2012

Música callada


Arribarà el temps primer,
i els dies tornaran a perdre el seu nom.
Arribarà el temps clos,
d'estels que només seran espurnes de pedra i foc.
Arribarà el temps, però,
silent temps d'anònim bes.
I malgrat tot,
diré sense dir-te,
nomenaré sense noms,
signaré sense firma.
D'alguna forma que no sé,
faré memòria sense records:
parlaré dels teus llavis sota la tendra pluja,
tot i no saber que era dia dijous
i Venus es reflectia als teus ulls.

F.M.

2 comentaris:

Concha ha dit...

precios el poema i la musica.Enhorabona i beset

Lapsus calami ha dit...

Gràcies, Concha. Un bes fins a París.