dissabte, 22 de desembre de 2012

Et buscava


Et buscava.
Et buscava com qui escolta
el brunzit a l'aleteig mut de la papallona.

Et buscava.
Et buscava com qui veu
a la boira dels llavis l'esguard d'un bes.

Et buscava.
Et buscava com qui olora
el perfum del mar a les petites flors del romaní.

Et buscava.
Et buscava com qui paladeja
la desesperança plena del retrobament.

Et buscava.
Et buscava com qui acaricia
la possibilitat impossible de perdre's.

Et buscava.
Et buscava com qui mor
el dia que la crisàlide canta el brunzit mut de la papallona.

R.S.

5 comentaris:

Concha ha dit...

preciós aquest poema ... preciosa aquesta peça de Schumann, enhorabona i beset!!!

Helena Bonals ha dit...

A mi també m'arriba molt. La repetició té una gran força, i les contradiccions com "el perfum del mar/ a les petites flors del romaní" també, així com les sinestèsies que omplen el poema.

Lapsus calami ha dit...

Gràcies, Concha. Les Papillons són precioses. Poesia feta música. Un bes.

Moltes gràcies, Helena, i benvinguda a aquest blog ple de lapsus en lloc de pedalades.

Olga Xirinacs ha dit...

Esplèndid poema, Lapsus. Sensible i original en la seva harmonia i la tria de paraules i semblances. Continua, sisplau, amb aquesta elegància.
Una abraçada.

Lapsus calami ha dit...

Moltes gràcies, Olga. Ho intentarem. Una forta abraçada.