Arribarà el
temps primer,
i els dies tornaran a perdre el seu nom.
Arribarà el temps
clos,
d'estels que només seran espurnes de pedra i foc.
Arribarà el temps,
però,
silent temps d'anònim bes.
I malgrat tot,
diré sense dir-te,
nomenaré sense noms,
signaré sense firma.
D'alguna forma que no sé,
faré memòria sense records:
parlaré dels teus llavis sota la tendra pluja,
tot i no saber que era dia dijous
i Venus es reflectia als teus ulls.
F.M.
2 comentaris:
precios el poema i la musica.Enhorabona i beset
Gràcies, Concha. Un bes fins a París.
Publica un comentari a l'entrada