13/9/11

Avui he rebut una trucada telefònica del meu benvolgut amic Marcel, inspector en cap de la brigada d'homicidis de la prefectura de Grenoble. Volia parlar-me d'un homicidi perpetrat a la seua ciutat i que presentava paral·lelismes amb els que darrerament hem tingut a París. Li he dit que, llevat el de la noia del riu, el que porta aquests casos és el Clouseau.

Ja ho sé, Jules, però amb aquest pocasolta és impossible traure l'aigua clara… Ja t'entenc. Però has de comprendre que tot el que et puga dir tens que tractar-lo off the record… Sí, és clar, Jules, no pateixes, home, no cal dir-ho… I què puc fer per tu?... Bé, és que el Clouseau no ha fet més que posar-hi entrebancs a enviar-me una copia dels informes relacionats amb el que duc entre mans. No les tinc totes que hi haja una relació real amb els assassinats de París, i si no conec més detalls, ja em diràs què puc fer. Qualsevol que llija els diaris pot simular una autoria compartida dels fets i desviar-hi l'atenció de la policia… Entenc el que vols dir, però la veritat és que no tenim detalls amagats d'importància en aquests casos, que no siguen de coneixement públic. Dissortadament, els polis no arriben a fi de mes, i més d'un parla massa amb la premsa. El primer, el pixafreda del Clouseau, no tant per diners sinó per un protagonisme que mai no ha sabut guanyar-se amb la seua competència policial… Què m'has de dir, Jules, aquest matí ha anat d'un pèl que no l'enviés a pastar fang. Pel que em dius, no sembla que als vostres ningú hagués fet cap mena d'inscripcions?... Cap inscripció, Marcel. Què en teniu?... Bé, confie en la teua més que provada discreció. Doncs a l'espill del saló, l'assassí ha enganxat un paper, aprofitant la sang de la dona, on podia llegir-se, amb lletres d'impremta, In Speculum Veritas. Què et sembla?... Doncs no sabria dir-te, Marcel. Aquí no hem tingut ningun tipus de llegendes ni inscripcions. Ni tampoc de jocs de miralls, almenys dels que ens hàgem adonat. I tanmateix ho sent com alguna cosa familiar. Aquesta expressió llatina no la hi veig totalment al marge del que ha passat aquí. Miraré de revisar els informes i de fer alguns esbrinaments als llocs dels fets. Tens la meua paraula que si trobe quelcom d'interès el primer que ho sabrà seràs tu…

I quan ja replegava el tabac, la pipa i la fotuda jaqueta que només faig que portar-la al braç com si d'un drap de cambrer es tractés, de la calor que n'està fent a París, tot i que som a mitjans de setembre, se m'ha acostat l'Henriette. Estava prou desmillorada. M'ha deixat al damunt de la taula un expedient, el del xic que han trobat al riu amb el coll trencat. Ho farà per mi, comissari?... Només porte el de la xica, ja ho saps… Ho farà per mi, comissari?... A l'espill dels seus ulls era la desolació dels adéus finals. Miraré què hi puc fer. Però no et prometo res… I al damunt de l'expedient ha deixat caure la carpeta amb l'informe del cas Greenleaf que havia desaparegut des que va començar l'estiu. Era la seua forma de dir-me gràcies.

J.M.