He estat a veure el Maigret. No estava, no hi ha forma de trobar-lo a prefectura, em sembla que li té una mica d'aversió al Clouseau, i fuig del despatx a la primera ocasió. Un dels inspectors, vell amic, m'ha donat l'adreça on podia estar. No m'ho he pensat dues voltes. Hem coincidit a la porta de l'edifici que sortia d'investigar. El conec força temps i l'he trobat inquiet, fins i tot neguitós, esquerp. Al capdavall, ha acceptat una invitació al cafè de la cantonada. La pluja ha refredat de valent l'ambient i l'escalfor del local l'hem guarnida d'un parell de Marniers, debilitat que compartim.
Comissari fa temps que volia parlar-li… Auguste, només sóc un jubilat a l'espera de l'efecte retroactiu. Duc un parell de casos entre mans que em donen prou mals de caps. La veritat, no sé si podré estar per vostè… El que tinc que dir-li té a veure amb la noia del riu i l'Henriette… Què sap d'ella? Fa gairebé una setmana que ningú en sap res, com si s'hagués esvaït en la humitat del riu, La dama blanca, però vestida de negre…
Li vaig fer una detalla exposició del meu encontre amb el vell de la botiga d'antiguitats. In Speculum Veritas, com l'assassinat de Grenoble -m'ha dit Maigret. I ha afegit: i un ciclista que ha estat l'últim testimoni en veure la noia del riu, i que ens podria donar, si més no, una descripció de la xica? Auguste, què pensa de tot plegat?... Que ens falta un altre testimoni, l'home del riu, el Dersú… De qui parla?... D'un home savi que viu a la vorera del riu i que de segur té alguna cosa a dir-nos sobre el que li va passar al noi assassinat. El noi pel qual tant s'interessa l'Henriette…
Com sap d'aquest interès?... M'ho va dir el botiguer… Sí, és clar. L'Henriette em va insistir. Però ara és desapareguda, i són tantes les preguntes a les que no trobe resposta… Com, per exemple, a què es dedica aquesta agència que acaba de visitar?... Ah!, Dupin, que magnífic policia hauria fet. Com ho ha deduït?... Què pot haver-hi en aquest vell edifici, on ens han trobat, digne d'una investigació, sinó tres lletres que figuren a una de les plaques de l'entrada principal, VSI, i que no són sinó les sigles especulars de In Speculum Veritas?... Brillant, Auguste, brillant. Però aquesta agència és un trencaclosques on no sé si podrem aclarir-nos algun dia… L'han desmantellada?... Això semblaria a primera vista. Però el problema és saber fins a quin punt hem fet una ullada a la totalitat del lloc. És un laberint. Habitacions que donen a d'altres habitacions que al seu temps donen a d'altres idèntiques, i que mai no saps on estàs… Caram amb l'agència. Però segur que podem fer-ne una inspecció científica del lloc…
Tinc els meus dubtes, Auguste. Ho he intentat. Com que al passar per unes cinc o sis d'aquestes cambres sempre em trobava, sense esperar-m'ho, amb la porta d'eixida, he decidit marcar amb un petit signe, fet amb la ploma, el marc de la porta de l'última habitació d'on sortia abans de passar a la següent. Arribe novament a la porta d'eixida, i reinicie el recorregut: no n'he trobat cap de les senyals deixades. És més, a la primera habitació només entrar he tornat a eixir per la mateixa porta i ja no era al rebedor principal… Com és d'estrany el que em conta, Maigret. En altres temps hauria dit que era impossible, increïble. Però a hores d'ara, estic obert a tot. I què pensa fer?... Doncs necessitem un guia, em comprèn? Una mena d'Stalker, sap el que li vull dir?... Potser el tenim ben a prop…
A.D.
2 comentaris:
ya no voy tan perdida ,voy cogiendo el hilo,el juego de los espejos,la irealidad...pero esperemos aver ese "guia" qué hace,si mostrar el camino,o ponernos en otro laberinto.beset.
Esperamos al guía como el agua de Marzo. Un beso.
Publica un comentari a l'entrada