dilluns, 12 de setembre del 2011

12/9/11


12+11=23 ; 23+9=32 . Amb que facilitat li donen la volta els números a la realitat. Avui semblava un bon dia d'espills. Bon dia per a abocar-se a l'altra banda del mirall. I és el que he fet.

Darrere del cristall hi era jo. Un tipus apocat, fins i tot tímid. Algú que pensava que allò que tenia s'ho havia guanyat. Mèrits propis, què expressió tan inestable. Què és propi, què és mèrit? I un dia qualsevol, en qualsevol dels temps viscuts, algú li lleva el propi i els mèrits. I et quedes despullat, com un anyell en carn viva, espellat, sagnant llàgrimes de cocodril mentre agafes la pell del llop i mires de confondre l'espill.

23, 2+3=5; 12, 2+1=3, 11, 1+1=2, 3+2=5. Els miralls enfrontats són la imatge de l'infinit. Cinc dies feriats+ sàbat+dia del Senyor.  Cinc dits té una mà. Si compte amb les falangetes dels dits llargs, 4x3=12, com els apòstols. La meitat, 6. Heus ací el sistema sexagesimal. 12 hores, 60 minuts, 60 segons. Si compte amb els dits de les dues mans, 10. Sistema decimal. 60+10=70, nombre de traductors dels textos canònics de la Bíblia grega, la Septuaginta, traduïda de textos hebreus i arameus, i base, junt a la Bíblia hebrea, de l'Antic Testament. Punt de conciliació, troballa de sistemes, 60+10=70; 6+1=7, són els dies de la setmana, els pilars de fang amb que es mou el món.

De tant en tant està bé fer-li una ullada a la realitat dels números, a la seua fal·làcia. Podia haver estat tot tan diferent de tindre tan sols tres dits. Però millor no parlar del 3. Sí, millor deixar-ho córrer. 12-9=3; 11-9=2. 3+2 ó 2+3, 5 ó 5, 5 i 5, 10. 12-11=1, 9+1=10. Jo i l'espill. 1+1.

Absorbit per aquesta càbala casolana he anat a parar al xalet de la vídua. A no més de vint metres és el xalet suís que tant em convé comprar. I al seu jardí encara hi era el periòdic. Avui se li han enganxat els llençols, he pensat. Està subscrita al Miroir de l'Absinthe, ho podeu creure? Millor saber on trepitges, Henri. He pensat que potser seria inoportú fer-li una visita, però llevat del detall del diari, l'hora era més convenient que el xalet suís.

He picat a la porta i m'he adonat que era oberta. Bon dia, bon dia pel matí, bon dia cabreta meua, ets visible? Sóc l'Henri. I llavors he mirat l'espill del saló. Hi érem els dos. 1+1, ella estesa damunt la catifa; jo, mig agenollat, li picava la cara feta miques amb el piolet. Desprès, m'he acostat al quadre del cérvol esgatinyant-se amb els gossos, però que ara eren llops. Al darrere del quadre he vist com jo mateix obria la petita caixa forta amb les claus banyades de sang que li he llevat del coll. Sembla que la collita ha estat profitosa. He ficat les claus, el piolet, els guanys i els guants de làtex dins una bossa de paper. Li he alçat la bata fins que les seus cuixes han quedat a la vista. El que he fet desprès ni jo mateix ho he volgut mirar.

L'única explicació que li trobe és el diferent sistema temporal que la realitat i l'espill segueixen. Un, el sistema sexagesimal; l'altre, el decimal. He tancat la porta i tant i com anava trepitjant el carrer he notat que portava una bossa de paper a la mà esquerra. Al jardí de la vídua, el quiosquer de la cantonada llançava, com tots els matins, el periòdic del dia.

H.V.

2 comentaris:

Concha ha dit...

bé ja tenim un assesinat com cal relatat per el propi assasí,peró...tindrá relació amb els alres?...best ja veurem.

Lapsus calami ha dit...

Bé, és un assassinat vist a l'espill. Qui lo sa... Un bes.