14/9/11

Tornava del riu, on havia estat pel Dersú. No l'he trobat. Sense haver-ho decidit conscientment, m'he dirigit cap a la llibreria de l'Henriette. M'ha sorprès veure-la tancada. Mai m'havia passat. Ja anava a girar cua, quan un impuls m'ha decidit a entrar a la botiga d'antiguitats que és enfront de la cantonada, a l'altra banda del carrer, Maison J.P. Bengeron.

[El local era uno de esos recintos donde se amontonan, sin orden ni concierto, infinidad de rarezas y antigüedades, y que generalmente se hallan situados en los rincones más extravagantes de la ciudad, como si quisieran substraer sus empolvados tesoros a la codicia del público.](1) Tot i que la porta era tancada amb clau, la tenda, segons el cartellet de la finestra era oberta. Com que no he trobat el timbre, he picat amb els dits esperant una resposta que ha trigat prou ha produir-se. Mirava pel finestral evitant el meu propi reflex especular fent-me ombra amb la mà. I semblava que al rerefons d'un cau atapeït de tot tipus d'andròmines, es remenava una ombra fugissera.

[La fisonomía huraña del vejete armonizaba maravillosamente con lo que le rodeaba. Aquel hombre debía haber husmeado y rebuscado en templos derruidos, en tumbas y en mansiones abandonadas, recogiendo los despojos por propia mano. En toda su colección, no había nada que desentonara del conjunto; nada que no fuera vetusto y deteriorado, como su dueño.](2)

Bona vesprada… Bona vesprada. Vostè dirà?... Puc pegar una miradeta?... Faça, faça, però no menege molt les coses o desprès no sé on són… No patisca, li ho prometo… Me'n refiaré de vostè, monsieur Dupin… Que ens coneixem? Perdone la meua estupidesa… No, no es preocupe. Si algú té aquí que perdonar alguna cosa és vostè… Ara sí que m'he perdut, disculpe… L'Henriette m'ha deixat un encàrrec per a un tal Dupin, vostè. M'ha fet la seua descripció amb l'esperança de la seua visita… I si jo no arribe a ser Dupin?... Doncs li hagués demanat disculpes. Ja se sap, un home vell com jo és fàcil que es confonga… On és l'Henriette?... No ho sé, la veritat. Però em temo el pitjor… Què vol dir?... Potser està en perill. Ahir, al capvespre, dos homes anaven preguntant per ella. Un d'ells és habitual a la llibreria, però anava acompanyat d'un altre que em donà molt mala espina. Sap el que vull dir?... Bé, si u d'ells era habitual, no n'és gens d'estrany que preguntés… Sí, però no a l'endemà de l'encàrrec que em va fer per a vostè… Per què. Què li va dir?… In Speculum Veritas. El ciclista va veure la xica del riu quan ella començava a gaudir el seu darrer somni. Ha de trobar al ciclista, parlar en ell… Però de quin ciclista em parla?... No ho sé. No ho sé. Creu que no li he pegat voltes?

I el pobre vell, completament abandonat als pitjors presagis, es confessava. Conec a l'Henriette des que era una xiqueta. El seu pare tenia la llibreria i el magatzem d'art del costat. Al morir, ella es quedà la llibreria i el germà gran el magatzem. Del germà fa temps que no sé res, de tant en tant passa pel magatzem, li diu quatre coses a la noia i desapareix per on ha vingut. Però ella, me l'estimo com si fos una filla. Ha de trobar al maleït ciclista, monsieur Dupin. Em va insistir molt, In Speculum Veritas, In Speculum Veritas… I per què no va acudir a la policia? Ella treballa a l'arxiu de prefectura. Coneix al Maigret… El mateix li vaig dir jo. I em contestà que necessitava temps. Que ja havia posat al Maigret sobre la pista. Però que les presses podien malbaratar-ho tot i que ella mateixa estava més enredada del que mai hagués suposat. Què em diu, monsiuer Dupin?... Doncs que el primer a fer és parlar amb dos vells amics, el Maigret i el Dersú.

A.D.

(1) El fragment assenyalat pertany a l'edició de butxaca de la coneguda novel·la de Charles Dickens The Old Curiosity Shop, pàg. 10. Com sempre que l'idioma de partida no pertany a les llengües romàniques, fem traducció al castellà. Koiné per koiné, romanç per romanç. Tornem a insistir en la raó intel·lectual més que acadèmica que pot haver-hi al darrere d'aquestes pràctiques, fins ara identificades només als dietaris del Doctor Grey i de l'Auguste Dupin, i que no podem concretar, no cal dir.


(2) Segon fragment del mateix llibre i la mateixa pàgina.