diumenge, 21 d’agost de 2011

21/8/11


Amb tot el que està passant, i com d'avorrit pot aplegar a ser l'agost a París. Avui, el Miroir de l'Absinthe es fa ressò d'un altre crim. A un saló de billars, al dintre del quartet que utilitzen com a oficina, han trobat el cos d'un home nu, de mitjana edat, completament despullat, amb un forat al coll, al tos, com si fos un animal sacrificat. El forat -detalla el periodista- té el calibre d'un dit índex. El cau estava tancat amb clau, i ningú havia forçat el pany. Diu, que tots apunten com a possible arma la part superior d'un tac de billar, el que denominen llança, però matisa que no apareix enlloc i que la reconstrucció dels fets presenta moltes interrogants, sobretot per la inexplicable nuesa del cadàver.

També afegeix que, donat l'imminent homenatge i condecoració del comissari Maigret, es farà càrrec de la investigació el sub-comissari Clouseau. Caram, quina sorpresa. Mai no hagués pensat que algú retiraria al Maigret de la circulació. Coneixent-lo com el conec no deu haver-s'ho pres molt bé. Miraré de parlar-li a la primera ocasió.

Però amb tot, com d'avorrit em sembla París. Des que vaig trobar-me aquell vell del riu pense que he mirat amb ulls equivocats la vida. De manera quasi obsessiva dubte de les meues valoracions de la realitat, i aquest dubte metòdic m'està suposant una despesa per a la que no estava gaire preparat. Senzillament estic començant a comprendre que bona part dels meus èxits com a investigador no han estat sinó lamentables cops de sort.

En altres temps un cas com el dels billars hagués disparat els meus raonaments. És despullat perquè l'assassí vol guanyar temps. La identificació serà més costosa, molt més si l'occís no té antecedents. Per què prendre's la molèstia de tancar-lo a l'oficina? Jo diria que per a desviar l'atenció dels policies cap a tots aquells que hi tinguen clau. Més temps guanyat. Perquè o l'han assassinat entre dos, i mentre u l'immobilitzava o l'amenaçava amb una pistola l'altre li ha clavat el tac, o bé ho ha fet un sol assassí aprofitant la postura del jugador de billar quan prepara el colp, i quan el pobre era ben confiat.

I en altres temps hagués anat a comprovar les meus primeres deduccions. Hagués buscat rastres de sang. Hagués observat amb deteniment tots els objectes que com espectadors improvisats han assistit en primera fila i de franc al millor espectacle que els homes han concebut: el sacrifici, i que el vell del riu abomina tant i com menysprea la condició humana. I heus ací que no posaria la mà al foc per ninguna de les meues teories. Així d'avorrit és París en agost. Qualsevol diria que un agost de fa 67 anys, París va ser alliberat dels sacrificis indiscriminats als que era sotmès.

A.D.

2 comentaris:

Concha ha dit...

quí és el assesinat,perque el assesí ja el sabem,i perqué l'assesinat?...l'estorvaba és clar,peró perqué,savía alguna cosa??...lío-lío.beset.
segur potser no m'assabentat de alguna cosa...de segur,ejem,ejem...

Lapsus calami ha dit...

I qui l'ha despullat? Perquè el Tom el va deixar ben vestit, com el Camps. Tinc que traduir més de pressa. Un bes