divendres, 26 d’agost de 2011

26/8/11


Passejar París sembla serà a partir d'ara la meua ocupació principal, present i futura. Només acabar de parlar amb l'home vell i savi del riu, el Dersú, vaig anar al 36 del Quai des Orfèvres, a la policia judicial. Vaig demanar pel Maigret, però no estava.

Què li preocupa, monsieur, -em va dir l'agent. És sobre el cas dels billars, tinc una informació que els hi pot ser útil… Doncs faça un informe, i ja el tramitarem… Millor parlar amb l'inspector que porte el cas. Diga'l que sóc aquí… Bé, l'inspector Clouseau no rep visites sense cita prèvia… Què diu? Què bestiesa és aquesta?... Només faig que complir ordres… I els criminals, també ho fan el desgavell amb cita prèvia?… Si es una queixa el que vol tramitar, als prestatges del passadís en té de fulls… Perdó, agent, em diuen Dupin, Chevalier Auguste Dupin, i no només he col·laborat molt sovint amb la policia judicial, amb el comissari Maigret, sinó que he resolt nombrosos casos que se'ls hi resistien a vostès mateixos. ¿Ha sentit parlar dels assassinats del carrer Morgue?. Agent, faça el favor d'anunciar-me al sub-comissari Clouseau… Ho sent moltíssim, monsieur, perdó, chevalier Dupin, però el protocol és el protocol, i les ordres i regles estan per a ser respectades… Però com es pot demorar una informació, la importància de la qual pot ser transcendental per a la resolució d'un cas d'assassinat?... Mire, ací té la circular interna que ens passà l'inspector Clouseau… Qualsevol informant que demane col·laborar amb la policia judicial, tindrà l'obligació de fer constar per escrit (instància, model PJ101) les dades fonamentals de dita informació. Una volta contrastada la susdita informació, podrà ser citat per aquest cos policial o bé es desestimarà la seua col·laboració. En París, a 25 d'agost de 2011. El que comunique per al seu coneixement i obligat compliment. Signat, comissari en funcions de la policia judicial, inspector Clouseau. Però aquest cretí es creu el rei de França… Monsieur, si us plau, faré com que no l'he sentit, o tindré que detenir-lo per ofensa a l'autoritat…

L'ofensa va molt més enllà de l'autoritat i de la meua persona -em dic a mi mateix, mentre l'agent fa com que té coses a fer, avergonyit com és. És la conxorxa dels necis, la revenja dels mediocres. Dels que mai no seran res al seu ofici, i s'investeixen d'importància aprofitant la distància que els procura l'autoritat guanyada a colp de llepades al cul dels seus superiors.

Només faltaria que em digués, agent -li dic reprenent el dialeg- que demà mateixa l'arquebisbe de París passarà a fer-les una visita i a beneir els nous locals de la policia judicial de la cantonada… Com ho sap això? Caram, si que en té vostè dots d'observació… No fa quatre dies li hagués detallat fil per randa les petites observacions que m'han dut a conclusió tan encertada, pel que veig; però a dia d'avui, i desprès de conèixer un home vell i savi que viu vora el riu, només puc dir-li que és una casualitat, una de tantes casualitats que es donen en la vida i que ningú sap ben bé el que ens volen dir a crits oberts i dessolats.

A.D.

2 comentaris:

Concha ha dit...

el protocol obliga a á esoera...sempre igual ...veurem més avant,beset.

Lapsus calami ha dit...

És alguna cosa més que un compàs de espera. Un bes.