El cas dels billars sembla força interessant. Clouseau, que és un perfecte inútil, no sap per on tirar. Quina vergonya per al departament. On s'ha vist un policia més preocupat pel plus de productivitat, és a dir, estalviar en despeses de tot tipus, des de les bosses de plàstic per a les proves fins als tòners i el paper de la fotocopiadora, que en agafar lladres i assassins. Quin fàstic. En quin món vivim si el major èxit de la policia consisteix en no entrar en números rojos.
Tinc que admetre un punt de misteri en aquest cas d'assassinat. Segons la recepcionista del local de joc de la planta superior, cap a mitja tarda del divuit un dels socis del club de billar instal·lat al soterrani va entrar i demanà la taula quatre. Tot seguit va entrar un home amb un panamà groc a jugar a les taules públiques. No havia passat encara una bona estona que el soci va sortir del local. Com que l'escala que porta fins als billars és al final de la sala de joc, la xica no pot afirmar que algú dels parroquians de les escurabutxaques no baixés. L'únic que pot assegurar és que quan no hauria passat gairebé una hora des de que el soci va marxar, va sortir dels billars l'home del panamà groc. Per tant, aquesta noia no podia identificar a l'home que havia aparegut al despatx de la direcció dels billars.
Les hipòtesis inicials són dos. O bé el cadàver ja hi era abans de que el soci i el del panamà entraren als billars, la qual cosa no encaixa totalment amb les dades del forense que fixa l'hora de l'òbit coincident a l'estada dels billaristes; o bé l'últim en sortir en vida dels billars va ser el del panamà groc, la qual cosa el senyala com a presumpte autor dels fets. El que ningú sap és d'on va eixir el corpus delicti, l'occís, el mort. És a dir, en què moment de la tarda baixà per l'escala camí a l'escorxador, mai millor dit si veiem la ferida mortal al bescoll, com si algú l'hagués rematat.
La resta de detalls de l'informe em semblen de poc interès, que si "el tac de l'interfecte era recolzat amb molt de compte sobre la cadira i sense senyals de violència", que "no s'han trobat empremtes al pany de l'oficina"… Però ningú no diu res, per exemple, dels rellotges de les taules de billar. Quan de temps varen estar jugant cadascú? I és una dada força important que a hores d'ara resulta impossible recuperar. I tampoc sembla que el soci haja estat identificat i interrogat. Aquest Clouseau i el seu equip són uns ineptes. Existeix la possibilitat que a aquest tio se'l carregaren entre dos, el soci i el del panamà, per exemple, però la xica no va dir que ningú d'ells sortís amb algun paquet on, suposadament, pogués portar la roba. El que ens retorna a la situació inicial d'un assassí per a un assassinat.
Maigret, et sents millor ficant-te on no et demanen? Vinga, digues. Et creus millor policia criticant el que fa el teu proper substitut, en lloc de reconèixer que potser l'has espifiada amb el tal Verdoux? Regirant el pis de l'última dona assassinada, vàreu trobar aquella targeta H. Verdoux, Agent d'inversions. No sé quin paper pot representar aquest H., però la dona morta el va fer seguir, i gràcies a l'informe del detectiu -encara no he parlat en ell- que conservava al calaix tancat en clau vàreu esbrinar l'adreça d'un magatzem que per la seua aparença exterior mai no hagués pensat que és el cau d'un agent inversor. Tenia posades moltes esperances en aquesta troballa, però ara no sé què pensar.
J.M.
2 comentaris:
Crec que hi ha més d'un assasí,no per la mateixa causa ,no crec que tots els cadavers tinguen relació...a sí la tinguen i hia un assasí que mata perque no le inculpen ja que é mateix és assasí de uns altres que no tenen res a veure amb aquestos ...de totes les maneres lío-lío.beset.
Ara sóc jo el que està fet un lio. Un bes.
Publica un comentari a l'entrada