6/8/11

 

Dues paraules em voltaven pel cap des que vaig deixar al jove americà endinsant-se a l'anonimat dels carrers que fan d'esòfag o duodè al Marché de la Cabane: cas Greenleaf. Mai no es va aclarir del tot la desaparició del Dickie Grennleaf a les costes italianes, però el que durant prou de temps va ser el principal sospitós, el Tom Ripley, va recalar farà pocs anys a les contrades de París, a la luxosa ville de la que sembla ser la seua esposa i rica heretera, l'Heloise. Ahir, quan el Díaz Grey va nomenar un tal Dorian que diu ser Tom, un rampell més fort que el del pernod va recórrer, ara sí, de manera profunda, la meua espinada. I és que no fa quatre dies havia identificat el famós escut de l'exclusiu club al que Dickie pertanyia a New York brodat a la butxaca del darrere dels pantalons d'un jove americà. Massa coincidències, Jules, em vaig dir.

Avui de matí he estat a revisar l'expedient del cas Greenleaf. Dissabte i agost: l'arxiu de prefectura semblava un l'últim que apague els llums, que tot i estar desert, els leds de gairebé tots els aparats eren encesos. He desistit ben prompte de trobar-hi l'Henriette, és clar. I mira que m'agrada sentir-la talonejar pels passadissos de l'arxiu mentre llig els informes. Quines cames! Té cuixes i bessons de ciclista. I uns turmells finíssims. Oh!, quin turment. Així que amb la meua reconeguda incompetència he trigat mig matí en no trobar-hi el famós expedient. La qual cosa em sembla més que sospitosa. Potser algú l'ha agafat per a consultar-hi alguna dada. Quina casualitat. A més casualitats, més sospites. És una de les meues màximes. Qui pot estar interessat en un afer, l'actualitat del qual és més que dubtosa? Que jo sàpiga, al cas de la noia del cobert només fiquem el nas la policia fluvial i un servidor. I ells no han passat per la consulta del Díaz Grey. Per tant, no poden haver lligat ambdues coses. És a dir, la xica assassinada i el Tom. I al registre d'entrada i sortida de l'arxiu no figura confirmació alguna de moviment. No seria la primera volta que les coses es fan amb certa lleugeresa, però el més normal és que si el moviment no figura, el deu d'haver fet algú de la casa, de prefectura. I jo no he donat ordre al respecte. Jules, tenim problemes. I com que les desgràcies no venen per separat, he exhaurit el tabac i no puc carregar la pipa, la de fumar, no l'altra. I damunt la ploma s'està esgotant. Merd...

J.M.